Vell és tan bell Songtext
von Lluís Llach

Vaig obrir la porta
I teníeu les mans enllaçades
La vergonya del gest
I vàreu separar tanta tendresa
Miràreu amb el cap baix
I com si res no hagués passat:
Hola, Lluís
Com estàs?

Pensàreu que tan grans
No cal fer aquestes coses
Pensàreu que amb l′edat
No té l'encant dels joves
Que què dirà la gent
Millor ser més discrets


No vaig saber-vos dir
Com m′agradava veure-us
No vaig saber com dir
Que el vostre goig tan tímid
Obria espais d'amor on
Hi era escrit que

Vell
És tan bell
Vell
És tan bell

Que s'obren els límits
Del temps, de l′art
Del cant, de mi
De tu i del món
La vida

Avui us recordo només així, només
Ara que vivim entre les ombres
Fent i refent el verb estimar
Amb l′art d'una rara saviesa
Sabent morir a cada moment
I estar al costat per sempre


Us diuen que tan grans
No cal fer aquestes coses
Us diuen que amb l′edat
No hi ha l'encant dels joves
Que què us dirà la gent
Millor sigueu discrets

No vaig saber-vos dir
Com m′agradava veure-us
No vaig saber com dir
Que el vostre goig tan tímid
Al món li proclamava
El vostre dret a dir

Vell
És tan bell
Vell
És tan bell

Que s'obren els límits
Del temps, de l′art
Del cant, de mi
De tu i del món
La vida

Vell
És tan bell
Vell
És tan bell

Que s'omplen les línies
Del temps, de l'art
Del cant, de mi
De tu i del món
La vida