llamàntol Songtext
von manyacaes

A voltes faig com que no em dol
i no deuria fer-ho.
I pense "arruixa, que plou"
i alhora, toque ferro.
El poble no espera la sort
de ser poble, però...

S′esbossen les joies d'un mort
a dins del putxero,
se sent la calma de l′avort
per sobre el bolero,
tinc els fantasmes fent esport
movent el pandero
i la covardia heroica d'un torero.


Trobaràs símbols als murs
de la jueria
i, entre els mots del dramaturg,
francmasoneria.
Ma mare seu junt al tendur
i cus agraïda
en sentir les vocals obertes
de la Rosalia.

Som el llamàntol viu
que en el bull colpeja l'olla.
El tros verd de molsa
que, cabut, sulla la boia.
L′orgull del suïcida
que educadament s′amolla.
El bult molest del coll
que t'indueix la paranoia.