Els savis Songtext
von Joan Capri

Senyors, vivim en una època que hi ha una mena d′homes, una mena de
Gent, que se'n diuen savis, que en tenen de tot, i a mi em fan voltar
El cap. Ja no sé si tenen raó ells o jo m′he tornat ximple, perquè

Escolteu, és que no es pot anar enlloc. Vas al cine, veus una

Quantitat de pel·lícules, tots aquests Antonettis, Piazzollettis

Rossellinis, Solianinis, tots aquests noms tan estranys, i veus unes

Pel·lícules que jo, francament, jo no les entenc. No pot ser estar-

Se dos hores o tres hores esperant un argument que no acaba d'arribar

Mai. La gent surten del cine amb el cap baix i les dones, les dones

Que són en aquest sentit, la dona és més franca i més intel·ligent

Que l'home moltes vegades, ja ho veu que li han pres el pèl i li diu

Al metge: "Escolta, tu, què hem fet aquí, tu, tu, que no has vist?

Què ens hem fet?, vols dir que no hem passat els rotllos al revés

Tu?" "Calla, calla, ja en parlarem a casa, calla." És així, la gent

Són covards. En comptes de dir: "Senyors, volen fer el favor de

Començar la pel·lícula?, que ja en tenim prou de tràiler", la gent


Callen, se′n van, se′n van amb el cap abaixat perquè hi ha algú, allà
Al darrere, es posen a les últimes files, que són els savis, que
Diuen: "Ai, senyor, no ho han entès, aquests, desgraciats. Esto cine
" I no diuen res més, no donen més explicacions. "Esto es cine." "Ah
Ah, ah, ah." És clar, no els hi pots dir que siguin titelles perquè
Tenen raó, de cine ho és. I aquestes pel·lícules, senyors, doncs
Guanyen Oscars, Oscars, Oscars, aquells ninots que vosaltres veureu
Les propagandes dels diaris, aquells ninots tiessos que són els
Primers que es van quedar parats en veure la pel·lícula, doncs en
Guanyen tots els Oscars que vulguis. En fi, què hi farem. I així és

La pintura. Vosaltres aneu a veure una exposició de pintura i avui ja

Comença pel director de l'exposició que moltes vegades, quan li

Envien els quadros, això autènticament veritat, han de cridar a

L′autor per dir-li: "Escolti, no li fa res de venir-los a penjar?

Perquè no sé com van aquests quadros." Sí, ha arribat així, això

Una mena de pintures estranyes, cops de fang, cops de fusta, a base

De tot, i és clar, la gent es passeja, en donen voltes, entren

Surten, entren i surten perquè els hi sembla que ho somien, allò. No

No, no, no, és que són pintures, són quadros moderns, nous. Senyors

Però a quin punt hem arribat, i encara a vegades que hi ha l'autor

El veus allà assegut: "Què, li agrada, això?" I la persona aquesta

Com al cine, en comptes de cridar, en comptes de dir-li: "No!", no

Diu: "No, home, així, així, ja, així, així." Bé, i allò, doncs

L′altre ja s'hi abona. "Sí, és clar, vostè està acostumat a aquella

Pintura ja passada, oi, allò?, aquells gargots d′en Velázquez

Aquelles tonteries que feien aquella gent." "Home, sí, és clar, és

Clar, és clar." "No, miri, jo, la veritat, jo estava acostumat a

Veure el nas al seu lloc i vostè me l'ha clavat al capdavall de

L'esquena i, és clar, m′hi costa ara d′acostumar-m'hi, li haig de ser


Franc, oi?" "Sí, bueno, és clar, però miri, avui el nas és allò

Caigui allà on caigui." Ells et donen totes les explicacions. "

És l′esperit que ha de veure, és, és, és, és l'ànima de la pintura

L′ànima que t'aguanta." Senyors, ha arribat un moment que ja no pot
Ser, hem de parlar. I com els hi hem de donar la batalla, a aquesta
Gent? Doncs jo us ho diré, és molt fàcil. Quan se us acosti un
Individu, per exemple, a la pintura, concretament, i un quadre
D′aquests que no hi ha qui l'entengui, en comptes de dir: "Home, així
No!", esteu perduts, perquè us convenceran amb quatre, amb quatre
Paraules ximples. No, no, no, no, quan us ho diguin, com que el món
És del que crida més, quan, així, abans que hagi acabat de dir si us
Agrada, que us agrada el quadre: "Molt! Molt!", veureu que ell
Pensarà: "M'ha fumut, no pot ser que li agradi tant." Així, és a base

De cridar molt. Això és com quan aneu a un restaurant, si alguna

Vegada aneu a un restaurant, veureu com no us sé què us ha passat la

Vida, d′una manera que ja està bé que sigui car tot, però tan car no

Per menjar una, quatre tonteries, tres-centes pessetes, quatre-
Centes pessetes, i encara t′obren la porta: "Què, ha menjat bé?, oi
Que ha menjat bé?", en comptes de dir-los: "Sí, una miqueta." "Car
No! No! No, no, no ho diguis, això, una mica car, no." Quan et
Preguntin: "Què, ha menjat bé?", "Sí, molt, i barato!", així, amb
Aquest crit. Veureu com aquell home dirà: "Carai, carai, aquest no
Torna més." És així, i si convé dir-li: "Abrácsim!", aquell home li
Semblarà així, dirà: "Home, no, no, per què?, si no..." "Abrácsim!"
"Però per què?" "Perquè no ens veurem més, vós i jo." És així
Senyors, o si no, estem perduts. En fi, cridar, cridar, protestar

Protestar, que moltes vegades no passa res. Mireu, eee... l'altra

Vegada, no fa molt, a la fira de mostres, vaja, durant la fira de

Mostres, veieu que cobraven cinc peles més per anar amb taxis, la "

Bajada de bandera", que ells en diuen, cinc pessetes més. A mi, un

Pobre xicot que va venir al poble per un enterro del seu oncle, que

Va fer tard i va haver d′agafar un taxi per anar al cementiri

Imagineu-vos aquell pobre noi quan arriba allà al cementiri, que ja

El va deixar als afores, que ja no li van voler entrar a dins, oi?

Doncs li diu: "Noi, hay cinco pessetas por las ferias de muestras

Señor." "Sí, però, diu, però si vaig a l'enterro de l′oncle, jo."

"Sí, pero estamos en ferias, señor." "Però si se m'ha mort l′oncle

" "Pero estamos en ferias y fiestas, señor." "Però escolti, se m'ha

Mort l'oncle, jo què m′explica?" Doncs és clar que no, no li feien

Entendre, a aquell home, de que ho havia de celebrar perquè s′havia

Mort l'oncle. Doncs no hi ha res a fer, senyors, la "bajada de

Bandera", el pobre nano ja s′explicava, li deia: "Home, posi la

Mitja hasta, que porto dol, i sigui una miqueta..." "Doncs no

Senyor, no, cinco pessetas." I no hi ha res a fer. Què voleu fer?

Cridar un guàrdia? No, els guàrdies són homes que estan amagats per

Les cantonades posant multes, amagats, no, no veure, no em veus
I si en trobes un, què passarà? Doncs el que li va passar a un amic
Meu, va cridar el guàrdia: "Oiga, que esto no quiero, que no te
Chiste, yo no tiene derecho." I què passa, tu?, i van començar i vas
Veure una franquesa entre el guàrdia i el taxista, total, senyors
Que el taxista era un guàrdia que feia hores extraordinàries. Oh
I a vegades a la nit encara han de fer de cambrer. Sí, hi ha qui fa
De taxista, de guàrdia i de cambrer. A la nit, quan els hi demanes
El compte, ja no saben si clavar-te una multa o donar-te el compte
Estan completament desbordats. Total, senyors, que entre aquesta mena

De savis que han sortit i totes aquestes altres persones que només
Fan que cridar, em dóna la sensació
Que estem completament desemparats