Ferides Songtext
von Roger Padrós

Ja van tantes vegades
En les que he tingut por de mi,
De no entendre el que passa

Són massa les preguntes
Que no m′hauria de fer mai
Em costa tant mirar-me

M'espanten les ferides
La pell d′aquella cicatriu
Que no es va tancar mai

Sempre he estat molt romàntic
D'idees fixes dins el cap
I això ara se m'acaba

M′abraço a les esquerdes
D′un escut que vull llençar,
Sempre amagat darrere

Tapant-me les ferides
La pell d'aquella cicatriu


Que no es va tancar mai
Encara ho sento avui,
Com si em cremés per dins,
Ho escriu la meva veu
I ara soc com l′ocell
Que surt volant del niu
Només vol ser estimat
Com ell estima el vent
El vent que el fa volar

Em pesen les paraules
Que tant de temps porten vivint
Dins d'aquest cos que crida

Però al viure sota l′aigua
Fa que ningú em pugui sentir
Jo no vull ofegar-me

M'espanten les ferides
La pell d′aquella cicatriu

Que no es va tancar mai
Encara ho sento avui
Com si em cremés per dins
Ho escriu la meva veu,
Avui em vull desfer,
De tot el que no soc

I ara visc com l'ocell
Que surt volant del niu
Només vol ser estimat
Com ell estima el vent
El vent que el fa volar