Assentiré de grat Songtext
von Mikel Laboa

Assentiré de grat, car només se′m donà
D'almoina la riquesa, la riquesa d′un instant

Si podien, però, durar
La llum parada, l'ordre clar
Dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats
La nostra llengua, el lent esguard
Damunt de cada cosa que he estimat!

Voltats de por, enmig del glaç
De burles i rialles d'albardans
Hem dit els mots que són la sang
D′aquest vell poble que volem salvar


No queden solcs en l′aigua, cap senyal
De la barca, de l'home, del seu pas

L′estrany drapaire omplia el sac
De retalls de records i se'n va
Sota la fosca pluja, torb enllà
Pels llargs camins que s′esborren a mar

Voltats de por, enmig del glaç
De burles i rialles d'albardans
Hem dit els mots que són la sang
D′aquest vell poble que volem salvar

Assentiré de grat, car només se'm donà
D'almoina la riquesa, la riquesa d′un instant