Jo faig cançons Songtext
von Jofre Bardagí

Fart de no saber com començar
De ser sempre conscient que puc fer mal
De creure′m que el que faig no val per a res
Fart de ser com soc

Estic fart de donar sempre explicacions
De tapar-me les ferides i curar-les sempre sol
De pensar-me que molesta el que jo dic
No vull mentir

I fart de no saber cap on tirar
De no tenir gens clar del que m'espera l′endemà
De no saber si em queden masses ganes de lluitar
Fart d'estar tan fart

I vaig perdre l'esperança ja fa temps
I no em queda una altra opció que conformar-me amb el que soc
Que per molt que ho intenti seguiré sent jo mateix
I quin remei


Estic fart que em retreguin que tinc sort
Que he fet aquest camí gràcies a ser fill de qui soc
Molt fart dels prejudicis i la ignorància de la gent
No saben res

Estic fart de no parar de fer-me gran
De rebre bufetades constantment sense parar
De no tenir ni ganes de plorar
Fart de ser com soc

Fart d′imaginar que estic somiant
De ja no tenir pare i no saber com despertar
I d′inventar converses per tenir-lo al meu costat
No vull acabar boig

I fart de malpensar que ell ja no hi és
Que vaig cometre errors que no em podré perdonar mai
Que per molt que em disfressi seguiré sent jo mateix
No hi puc fer res

Fart d'estar tancat en mi mateix
A no tenir collons per encarar les situacions
En veure que el temps passa i jo segueixo estant perdut
Jo puc buscar


Fart de fer cançons parlant de morts
Que jo no els he viscut ni crec que els pugui viure mai
I d′inventar-me històries per tapar les meves pors
Vull cantar veritats

Fart de no tenir ni a qui abraçar
De sentir que al llit cada vegada fa més fred
De trobar princeses que ja tenen príncep blau
No vull acabar sol

I juro que jo intento fer-lisi cas
A la gent que m'estima i diu que intenti obrir-me més
Potser no és la manera, però no sé com ho puc fer
Jo faig cançons

Fart de prepotents ben pentinats
Que et miren somrient creient-se tant el seu paper
Que inclús sovint m′enganyen i em fan creure tan petit
Però no són res

Fart d'estar esperant aquell moment
Que al veure que no arriba ja comença a fer-se tard
I veure com els altres poc a poc el van trobant
Millor per ells

Fart de no saber com acabar
De tenir la sensació que no importa el que he explicat
I que la gent es pensi que això és una cançó més
Per mi no ho és

També de dir que tot i el que he explicat
Només són pensaments i que no sempre em sento així
Però formen part de mi, jo necessito fer el que faig
Jo faig cançons

Fart d′estar pendent del què diran
Tenir tants complexos i amagar-me entre la gent
De riure'm de la vida per sentir-me recolzat
De ser feliç

Estic fart
Molt fart
Tan fart
Tan fart