La part preferida II Songtext
von Crim

Qui guanya la batalla interna?
És tant adulta que ni ho sembla
Tantes preguntes
Que acabes malferit

Coneixe′t pot ser una sorpresa
L'hòstia a la cara que ens desperta
D′una mort prematura però lenta
Un mite de caverna
A l'estómac d'una bèstia
Que et pot tornar boig

Temps
Decidint qui de tots puc permete′m ser avui
Combustions espontànies fan núvols de cendra els dilluns
Notes l′ambient
Tant saturat
Per tants estímuls
Que poden florir-nos en mediocritat


A tots els fracassats
Als qui a la nit sentim goteres
Som dins l'estómac d′una bèstia
Que ha digerit els nostres temples
I torna en absurdes
Persones que van d'absolutes
Fa temps que et vas tornar boig

Decidint qui de tots puc permete′m ser avui
Combustions espontànies fan núvols de cendra els dilluns

No sé
Com t'ho fas per passar tant desapercebut?
Escriurem la resposta amb la sang dels nostres punys
Serà suficient
Amb ser educat
Amb ser l′imbècil que empeny cada dia
I els dies són llargs


Ets capaç de suportar el teu pes en merda
I no ho sap ningú
No ho sabrà ni Déu
Perquè no existeix
No hi has res capaç de torturar-te
Tan bé com tu
Al final som el que fem
I el que fem és transformar en habitable aquest dilluns
Contestar-te preguntes
Que no podrà fer-te ningú
Perquè som el que fem
I el que fem és absurd
A vegades la part preferida només seràs tu