L'espantaocells Songtext
von Bikimel

Sempre plou vora la mar
Ja ningú visita la tètrica ciutat
I un rostre blanc passeja d′amagat
I mans a les butxaques ha trobat la soledat
I l'aigua regalima pel paraigües destapat

Hi ha una roca prop la mar
I l′intrèpid passatgista s'hi tira de cap
Sabates i corbata dins l'oceà
I apagant les seves penes, s′endinsa en l′aigua fosca
Com un espantaocells
Com un espantaocells


Hi ha ocells vora la mar
Rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat
I l'arrosseguen milles creuant l′oceà
Simulant sobre carenes, l'home vola i no s′ofusca
Com un espantaocells, com un espantaocells

Cap al centre del sol i al bell mig del cel
I ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l′han buscat
Perquè el paisatge és tancat
Perquè el paisatge és tancat

I entre mil postes de sol, sirenes princeses
Balls de taurons i llaus de cançons
Com un espantaocells, com un espantaocells

I cap al centre del sol
Vola l'espantaocells
I ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l′han buscat
Perquè el paisatge és tancat
Perquè el paisatge és tancat
Perquè el paisatge és tancat
I l′aigua regalima pel paraigües destapat