Records Songtext
von Atupa
Records Songtext
Elena estava cansada d′intentar fer-nos callar
Així que s'alçà i anà cap a la finestra
I allí una estona va estar fins que una intel·ligent amiga
L′acompanyà en el seu mut crit, mirant el dia
Prompte tots callàvem disposats a continuar
I no recordí "La llengua de les papallones"
Elena l'havia recomanat el dia d'abans
I jo era molt jove, per conjugar eixes coses
Quan Elisa arribà, no va fer amics
I per ser sincer, en tenia un parell el dia que se′n va anar
La primera immigrant a classe, no parlava massa
I a principis de març l′aniversari es va apropar
Recorde convidar a tota l'aula menys a ella
Elena em demanà raons i jo vaig sentir vergonya
Vaig convidar-la i no va vindre i tot es va arreglar
Però la meua relació amb Elisa mai no va canviar
Recorde arribar a casa, veure a ma mare preocupada
Atenent una trucada, Àngels Barceló a la pantalla
Confonent-se quan va caure la segona torre
Anunciaríem que aniríem a la guerra prompte
I la setmana següent Elena ens va fer assajar
La muralla de Quilapayun, la vam representar
Un dia assolellat al pati de l′escola
Tots amb les mans agafades dèiem: "no a la guerra"
Recordant com ens han educat
Coses que et passen de menut i que entens quan et fas gran
El missatge no va explícit en el canal
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat
De vegades per a bé, de vegades no tant
Això ens tocarà decidir-ho més endavant
El món que ens envolta i els seus habitants
Un dia em van castigar a netejar una paret
Que havia embrutat, dibuixant un insult a un company
Un altre dia vaig empentar al meu amor secret
I Elena em digué que a una dona això no se li fa
Recorde quan una mostra d'estimar
Era deixar que una xica es sentara al bus al teu costat
I amb eixe estigma vam viatjar a l′Hemisfèric
A la Font Roja, a l'Albufera i al Jardí Botànic
Aprenent filosofia en els llibrets de "Pensa-Hi"
Llegíem per torns i alguns ho feien amb por
I jo estava convençut que era el millor de tots
Quan llegia orgullós un poema d′amor
Recorde estiuejar a Dénia i en veure aquella muntanya
Evocar la mestra cantar: "el vell Montgó es desperta"
Recorde anar a les trobades un any
I dir "esos quienes son mamá?", "esos son Al Tall"
Recorde un sermó que una mare em va donar
Quan anomení el seu fill Adrián i no Adrià
Recorde recórrer comarques a colp de pedal
Que el millor amic és un llibre resultà ser real
Estic prou orgullós de recordar allà on vaig
L'escola pública a l'horta de Benifaraig
Però recorde un trist comiat i l′últim final de curs
I abandonar l′escola per anar a l'institut
Recordant com ens han educat
Coses que et passen de menut i que entens quan et fas gran
El missatge no va explícit en el canal
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat
De vegades per a bé, de vegades no tant
Això ens tocarà decidir-ho més endavant
El món que ens envolta i els seus habitants
Aquell va ser l′estiu en què va morir el pare
I ma mare es quedà al càrrec i collons no li'n faltaren
Per fer dels seus fills homes de profit, alegres
No em dóna res més orgull que el seu orgull cap a nosaltres
Recorde les primeres classes
I sentir preguntar als mestres quina llengua emprar
Recorde tindre bons professors de dretes
I que em pareguera estrany que em posaren bones notes
Recorde un professor que explicava prou pausat
En valencià coses de plantes i minerals
Ens pareixia pesat i avorrit i no sabíem apreciar eixe esforç
Per part d′un castellanoparlant
Recorde aprendre a suspendre sense que el món s'acabara
I començar a escriure rap donant-li estil a la paraula
Recorde classes a les quals no volia anar
I cançons que no haguera escrit sense el que aprenguí al estar
I m′agradaria recordar haver estudiat solfeig
M'alegre de no recordar ni comunió ni bateig
Està bé que ens deixen eixes coses a nosaltres
Perquè no s'ha d′oblidar que som esponges
En definitiva, açò és perquè m′estime als que
Et fan veure la vida tal com la disfruten més
I és que m'alegra la gent que comet l′error i l'encert
D′intentar educar-nos per a que ens pareguem a ells
Recordant com ens han educat
Coses que et passen de menut i que entens quan et fas gran
El missatge no va explícit en el canal
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat
De vegades per a bé, de vegades no tant
Això ens tocarà decidir-ho més endavant
El món que ens envolta i els seus habitants
Recordant com ens han educat
Recordant com ens han educat
Recordant com ens han educat
Recordant com ens han educat
Així que s'alçà i anà cap a la finestra
I allí una estona va estar fins que una intel·ligent amiga
L′acompanyà en el seu mut crit, mirant el dia
Prompte tots callàvem disposats a continuar
I no recordí "La llengua de les papallones"
Elena l'havia recomanat el dia d'abans
I jo era molt jove, per conjugar eixes coses
Quan Elisa arribà, no va fer amics
I per ser sincer, en tenia un parell el dia que se′n va anar
La primera immigrant a classe, no parlava massa
I a principis de març l′aniversari es va apropar
Recorde convidar a tota l'aula menys a ella
Elena em demanà raons i jo vaig sentir vergonya
Vaig convidar-la i no va vindre i tot es va arreglar
Però la meua relació amb Elisa mai no va canviar
Recorde arribar a casa, veure a ma mare preocupada
Atenent una trucada, Àngels Barceló a la pantalla
Confonent-se quan va caure la segona torre
Anunciaríem que aniríem a la guerra prompte
I la setmana següent Elena ens va fer assajar
La muralla de Quilapayun, la vam representar
Un dia assolellat al pati de l′escola
Tots amb les mans agafades dèiem: "no a la guerra"
Recordant com ens han educat
Coses que et passen de menut i que entens quan et fas gran
El missatge no va explícit en el canal
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat
De vegades per a bé, de vegades no tant
Això ens tocarà decidir-ho més endavant
El món que ens envolta i els seus habitants
Un dia em van castigar a netejar una paret
Que havia embrutat, dibuixant un insult a un company
Un altre dia vaig empentar al meu amor secret
I Elena em digué que a una dona això no se li fa
Recorde quan una mostra d'estimar
Era deixar que una xica es sentara al bus al teu costat
I amb eixe estigma vam viatjar a l′Hemisfèric
A la Font Roja, a l'Albufera i al Jardí Botànic
Aprenent filosofia en els llibrets de "Pensa-Hi"
Llegíem per torns i alguns ho feien amb por
I jo estava convençut que era el millor de tots
Quan llegia orgullós un poema d′amor
Recorde estiuejar a Dénia i en veure aquella muntanya
Evocar la mestra cantar: "el vell Montgó es desperta"
Recorde anar a les trobades un any
I dir "esos quienes son mamá?", "esos son Al Tall"
Recorde un sermó que una mare em va donar
Quan anomení el seu fill Adrián i no Adrià
Recorde recórrer comarques a colp de pedal
Que el millor amic és un llibre resultà ser real
Estic prou orgullós de recordar allà on vaig
L'escola pública a l'horta de Benifaraig
Però recorde un trist comiat i l′últim final de curs
I abandonar l′escola per anar a l'institut
Recordant com ens han educat
Coses que et passen de menut i que entens quan et fas gran
El missatge no va explícit en el canal
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat
De vegades per a bé, de vegades no tant
Això ens tocarà decidir-ho més endavant
El món que ens envolta i els seus habitants
Aquell va ser l′estiu en què va morir el pare
I ma mare es quedà al càrrec i collons no li'n faltaren
Per fer dels seus fills homes de profit, alegres
No em dóna res més orgull que el seu orgull cap a nosaltres
Recorde les primeres classes
I sentir preguntar als mestres quina llengua emprar
Recorde tindre bons professors de dretes
I que em pareguera estrany que em posaren bones notes
Recorde un professor que explicava prou pausat
En valencià coses de plantes i minerals
Ens pareixia pesat i avorrit i no sabíem apreciar eixe esforç
Per part d′un castellanoparlant
Recorde aprendre a suspendre sense que el món s'acabara
I començar a escriure rap donant-li estil a la paraula
Recorde classes a les quals no volia anar
I cançons que no haguera escrit sense el que aprenguí al estar
I m′agradaria recordar haver estudiat solfeig
M'alegre de no recordar ni comunió ni bateig
Està bé que ens deixen eixes coses a nosaltres
Perquè no s'ha d′oblidar que som esponges
En definitiva, açò és perquè m′estime als que
Et fan veure la vida tal com la disfruten més
I és que m'alegra la gent que comet l′error i l'encert
D′intentar educar-nos per a que ens pareguem a ells
Recordant com ens han educat
Coses que et passen de menut i que entens quan et fas gran
El missatge no va explícit en el canal
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat
De vegades per a bé, de vegades no tant
Això ens tocarà decidir-ho més endavant
El món que ens envolta i els seus habitants
Recordant com ens han educat
Recordant com ens han educat
Recordant com ens han educat
Recordant com ens han educat
Lyrics powered by www.musixmatch.com

