Assaig de càntic en el temple Songtext
von Ovidi Montllor

Oh, que cansat estic de la meva covarda
Vella, tan salvatge terra
I com m′agradaria d'allunyar-me′n
Nord enllà, on diuen que la gent és neta
I noble, culta, rica, lliure
Desvetllada i feliç

Aleshores
A la congregació
Els germans dirien desaprovant

"Com l'ocell
Que deixa el niu
Així l'home que abandona el seu indret"


Mentre jo
Ja ben lluny
Em riuria

De la llei
I de l′antiga saviesa
D′aquest meu àrid poble

Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort
Car soc també molt covard i salvatge
I estimo a més amb un desesperat dolor
Aquesta meva pobra

Bruta
Trista
Dissortada pàtria